L’Ajuntament té constància de l’existència de dos punts on podria haver soterrades diverses persones represaliades del franquisme
L’Ajuntament de Pego ha decidit seguir amb els treballs de localització de les fosses de la Guerra Civil en el cementeri municipal. Així ho ha confirmat la regidora de Cultura, Laura Castella, durant la visita este matí de la secretària autonòmica de Cooperació i Qualitat Democràtica, Toñi Serna per interessar-se pels avanços d’este estudi iniciat a principis de 2021.
Segons ha explicat Castellà, els arqueòlegs de l’empresa encarregats del projecte han recomanat iniciar les excavacions en dos punts del cementeri perquè la primera part de l’estudi, una exploració de les zones mitjançant georeferencia (amb un radar), no ha aconseguit determinar si en estos punts investigats hi ha presència de restes humanes. Segons ha matisat l’alcalde de Pego, Enrique Moll, “en la zona hi ha arrels d’arbres centenaris que es confonen moltes vegades amb restes d’ossos, la
qual cosa dificulta este tipus d’investigacions”.
Gràcies a la memòria oral
La recerca de fosses està dirigida per ArqueoAntro, l’empresa que va confeccionar pel Ministeri de Cultura el llistat de totes les fosses existents en tot el territori nacional. Aquell estudi indicava que a Pego hi havia constància que va haver-hi afusellaments durant la repressió franquista i posteriorment es cavaren dues fosses al cementeri. Esta informació es fomenta “en la memòria oral recopilada juntament amb altra documentació durant els treballs de recuperació de la memòria històrica”, ha comentat l’alcalde, Enrique Moll.
Segons ha matisat la regidora de Cultura, des de l’Ajuntament “no s’ha tingut mai la certesa que hi haguera restes humanes, ja que ningú ha reclamat mai res de forma oficial. Tot i això si tenim constància de la identitat d’algunes de les persones que podrien estar soterrades ací. Tal vegada després de deixar els cossos a les fosses, posteriorment els familiars els retiraren. Respecte a la identitat de les persones que podrien estar soterrades, de moment volem preservar el seu anonimat, per respecte a ells i a les seues famílies”.
Tot i que els resultats de la primera fase de l’estudi no foren concloents, l’Ajuntament, amb la recomanació del Ministeri de Cultura, va accedir a una subvenció, el passat 4 de març, per a iniciar els treballs de recerca “basant-nos en els informes del propi Ministeri”, ha aclarit Castellà. Però els treballs de geolocalització a càrrec de l’empresa Geozone (que col·labora en els projectes amb ArqueoAntro) no han aconseguit determinar l’existència de restes humanes. Els arqueòlegs d’ArqueoAntro creuen necessari iniciar una segona fase de treballs basats en excavacions als punts assenyalats per l’estudi del Ministeri.
Estos treballs encara no tenen data d’inici, però des de l’Ajuntament s’espera que comencen “aviat. Primer es realitzaran xicotets sondejos que guiaran a les possibles excavacions posteriors”, ha remarcat la secretaria autonòmica. Serna ha remarcat la importància de seguir avant amb els projectes de recerca dels cossos, “perquè es tracta d’una obligació que adquirim amb estes persones i les seues famílies, així com amb tots els treballs de recuperació de la Memòria Històrica”.