La Confederació Hidrogràfica del Xúquer inicia les tasques de reforestació a la capçalera del riu Vaca

Es reintrodueixen espècies de ribera (salzes, aladerns, gargullers, fleixos…) i espècies aquàtiques (lliri groc, salicària, jonc…) que afavoriran els indicadors de biodiversitat del riu.

El darrer dilluns 24, els tècnics de la CHX han visitat el riu Vaca. Amb les representants de la Mancomunitat de la Valldigna han comprovat in situ els resultats del procés de reforestació que la Mancomunitat ha portat a terme al tram del riu comprés entre el gorg de la Penya i la depuradora de Benifairó. Malgrat les marres que se’n produeixen en aquests tipus d’actuacions, els resultat són positius i com ha qualificat la representant de la Confederació, Sara Jiménez, molt encoratjadors. El projecte de recuperació mediambiental del riu continua avant.

Tot va començar al juny del 2019 amb la instal·lació d’una cobertura tèxtil a les riberes del riu amb el propòsit d’eliminar l’Arundo donax (canya). Aquesta espècie es considerada una de las cent especies de plantes més perilloses pel que fa a la seua capacitat d’invasió i d’alteració dels hàbitats que colonitza. Al riu Vaca, a més de les nefastes conseqüències mediambientals i com han indicat els representants de la Mancomunitat, Josep Antoni Alberola i Manel Gómez, «la canya ha tingut el riu segrestat durant dècades, provocant una desconnexió social de la gent amb el riu. Es hora que la gent se n’adone de la importància de recuperar i conservar aquest espai natural que des de sempre ha format part de l’ADN d’aquesta comarca».

La visita ha servit també per coordinar la posada en marxa de les tasques de plantació que afectaran el tram comprés entre el gorg de l’As i el gorg de la Penya, quedant així reforestada en la seua totalitat la capçalera del riu, que discorre entre els termes de Simat i Benifairó. Es reintrodueixen així espècies de ribera (salzes, aladerns, gargullers, fleixos…) i espècies aquàtiques (lliri groc, salicària, jonc…) que afavoriran els indicadors de biodiversitat del riu, no solament vegetals, també els que afecten la l’avifauna i la ictiofauna del riu.

Cal recordar que el geotèxtil instal·lat riu avall, ja ben entrat el terme de Tavernes, haurà de romandre encara col·locat com a mínim un any, i que zones d’un alt valor ecològic i patrimonial, com les afectes a l’assut d’Alberola (assut del Maltés) queden encara pendents d’inici.