Entorn de 300 persones assistien a l’acte solemne d’inauguració del memorial a les víctimes del franquisme en el Cementeri d’Oliva.
L’alcaldessa d’Oliva, Yolanda Balaguer, va fer èmfasi en la importància de recuperar la memòria i construir un relat comú. “La recuperació de la memòria històrica és una tasca essencial per a enfortir la qualitat democràtica de la nostra societat”. També va donar ànims en les tasques de recerca de les restes dels seus familiars “desitge que les investigacions forenses derivades de les exhumacions de les Fosses de Paterna, Sueca i Gandia donen resultats positius i pugueu identificar als vostres familiars per donar-los sepultura digna”, concloïa l’alcaldessa d’Oliva.
Mentre que el regidor de Memòria Democràtica, Josep Escrivà, explicava que “la construcció d’un memorial democràtic amb tots i cada un dels noms de les víctimes del franquisme és una fita que hem aconseguit treballant junts de la mà dels familiars de les víctimes”. Els familiars de les Víctimes del Franquisme “han format part de l’exercici participatiu per construir aquesta visió comuna amb allò que simbolitza per a ells aquest memorial”.
Teresa Llopis va subratllar la necessitat de conéixer la veritat per tal de garantir la no repetició d’aquests terribles fets: “Les tasques de la Memòria Democràtica no es fan pels morts, perquè els morts ni senten, ni pateixen, ni necessiten més descans. Els qui necessitem descans som els vius, els familiars que encara continuem buscant les seues restes per a donar-los justa i digna sepultura. Però també el conjunt de la societat, que lluny d’oblidar l’ocorregut, ha de recordar-ho perquè en l’acte de recordar està la garantia de l’aprenentatge i amb ella, la de no repetir aquestes horroroses injustícies”.
Josep Colomar és l’autor del monument carregat de connotacions simbòliques, que està ubicat en una jardinera cavada per sota del nivell del sòl i emplenada de pedres blanques que simbolitza una fosa amb restes calcàries dels ossos, fins al moment sense identitat. Consta d’una estructura metàl·lica d’acer patinable (amb acabats oxidats artificialment) que fa al·legoria al mur oxidat per la sang vessada i pel pas del temps fins a trobar la pau.
L’acte va comptar amb la presència dels pocs fills i filles dels represaliats que continuen amb vida. Va estar dirigit per Blai Gisbert, besnet d’un dels executats i va comptar amb la participació de molts besnets i besnetes que van llegir tant els noms dels seus besavis, com les impactants cartes de comiat d’alguns d’ells, escrites en els últims moments de vida, abans de ser executats.
Una altra nota simbòlica va ser l’ofrena floral amb 68 roses i l’ofrena de terra procedent dels cementeris on es localitzen les fosses comunes que han albergat durant tant de temps els cossos dels seus avantpassats.
L’acte va ser acompanyat per un quintet de cel·los que va interpretar la Muixeranga, La Misión o el Cant dels Ocells.
L’acte va concloure amb l’actuació de Maria Bertomeu (La Maria) i el guitarrista Germà Borrás, que van interpretar tres peces, entre elles la del Vetlatori de Tavernes.