La capital de la Vall d’Albaida registra 2.800 desocupats, menys que l’any 2008
Les xifres de desocupació a Ontinyent continuen millorant i ja estan per davall dels valors de 2008, any en què va esclatar la crisi econòmica internacional. Segons l’onada de dades del SERVEF de desembre de 2018, la ciutat va tancar l’any amb 2.788 demandants d’ocupació.
D’esta manera, Ontinyent manté el descens continu que ja millora les dades de desembre de 2008 (2.855), quan es va confirmar l’evolució a l’alça de la tasa de desocupació després que esclatara al setembre la crisi, que va tenir el seu punt d’inflexió amb la fallida del gegant financer Lehman Brothers, i que va provocar un augment progressiu de l’atur fins arribar a 4898 persones a Ontinyent en 2012.
Des del Govern d’Ontinyent, el regidor de Política Econòmica, Pablo Úbeda, ha valorat les xifres “amb molta esperança perquè ja estem lluny dels valors màxims que va assolir la ciutat, però també amb la ferma convicció de què hem de seguir treballant per millorar la quantitat i qualitat dels llocs de treball”, assenyalava.
El regidor destacava el positiu impacte dels diversos Plans de Reactivació Econòmica impulsats per l’Ajuntament, que han inclòs ajudes a empreses i millores als polígons com a espais generadors d’ocupació, però també ha promogut la creació de llocs de treball públic de manera directa.
L’Ajuntament d’Ontinyent, la Generalitat Valenciana i la Diputació de València acumulen més de 3 milions d’euros d’inversió en plans d’ocupació en esta legislatura a la capital de La Vall d’Albaida.
Les dades del SERVEF mostren un descens interanual en totes les estadístiques de desembre de 2017 al de 2018. Per edats, l’atur en menors de 25 anys baixa de 196 a 183; en la població de 25 a 44 anys passa de 1094 a 969 i als majors de 44 anys passa de 1734 a 1636.
Per sexe, l’atur baixa de 1891 a 1799 en les dones i de 1133 a 989 en els homes. Per sectors, el de major descens es produeix en la indústria (de 889 a 783), seguit de la construcció (190 a 146); sense ocupació anterior (de 272 a 221); l’agricultura (122 a 100) i serveis (1551 a 1538 persones).