La mateixa infermera per a totes les teues cures

Ángela Leal Fernández
Directora d’Infermeria d’Atenció Primària 
Departament de salut de Gandia

Els espanyols i valencians tenim una de les esperances de vida en nàixer més altes de tot el món i, per tant, un major nombre de persones majors i de malalties complexes.

L’augment de les malalties cròniques i del nombre de persones que les pateixen constitueix un problema de salut de primera magnitud pel dolor i conseqüències que aquelles impliquen i per l’elevada despesa de recursos sanitaris que es necessita per a la seua atenció. Davant una situació de vulnerabilitat de la nostra salut, totes les persones necessitem tindre un professional, que siga sempre el mateix, en el qual confiar i que conega la nostra situació personal, familiar i social.  Mentre això és així per a consultar problemes amb el metge, fins fa tres anys no era així per a la infermera la qual tenia la seua jornada organitzada per activitats assistencials (cures, injectable, llavats…)

Bàsicament la salut és el resultat de l’impacte que el nostre entorn i estil de vida, al llarg del temps, tenen en l’herència genètica que hem rebut i per tant és molt important promoure la salut en tots els entorns, cuidar-la en totes les etapes de la vida i reduir les desigualtats, i per a això, és necessari reorganitzar el sistema sanitari i orientar-lo cap a la cronicitat (línies estratègiques de l’IV pla de salut de la Comunitat Valenciana).

En aquesta reorganització del sistema sanitari els Centres de Salut d’Atenció Primària han de constituir el nucli principal on es diagnostique, es tracte i es controle l’evolució dels processos per part dels metges de família i es proporcionen les cures de millor qualitat per part de la infermera comunitària, els que seran més eficaces si cada persona els rep d’un sol professional.

Per què és important passar d’un model en el qual cada dia (per torns) una infermera realitze tots els injectables, una altra totes les cures, una altra electrocardiogrames etc. de tots els pacients que acudeixen al centre de salut aqueix dia, a un altre en el qual cada infermera atén totes les necessitats que puguen presentar els seus pacients assignats?

A tall d’exemple-resposta, si un pacient amb una ferida és atés cada dia per un professional aquest no pot avaluar correctament com està evolucionant la ferida, perquè desconeix, en molts casos, com estava els dies anteriors, que modificacions en la cura se li van realitzar, étc. El mateix que ocorre amb les cures d’infermeria en problemes crònics, com la diabetis, la hipertensió arterial, l’augment de colesterol etc.

Per això, en aquests tres últims anys, la direcció d’Atenció Primària (AP) del departament de salut de Gandia ha modificat l’organització del treball infermera en els tots els centres d’AP amb l’objectiu de recuperar a la infermera com a referent d’un grup poblacional (coincident amb el contingent mèdic), passant de realitzar activitats  a qualsevol usuari de la seua zona per a encarregar-se de tot el que necessite el seu contingent de referència.

Però a més, amb aquest model organitzatiu s’afavoreix la relació pacient-infermera comunitària, la qual cosa permet un augment en la confiança i coneixement mutus, enfortint així la relació terapèutica pacient/infermera, i, d’altra banda, permet que el professional se senta responsable en matèria de salut i malaltia de la seua població.

L’objectiu és aconseguir el major grau de salut que cada persona puga aconseguir mitjançant les cures i les accions de promoció i prevenció necessàries, potenciant l’autocura i l’atenció de la població en el seu mitjà, a més de generar una actitud proactiva dels professionals per a oferir les cures necessàries de la seua població.

Secundàriament, si les persones millorem la nostra salut en el nostre entorn reduirem el consum de serveis hospitalaris i de tecnologia d’última generació fent que els recursos arriben a més persones.