El procés de rehabilitació i restauració de l’ermita de sant Miquel es troba en la seua fase inicial on s’han descobert els materials mare de la porxada de l’ermita i del pati interior situat entre la casa de l’ermità i l’edifici religiós on s’han quedat a la vista les rajoles de ceràmica originàries.

La porxada estada revestida de morter de ciment el qual ha fet que el morter de calç original s’haja debilitat i siga necessària la seua reparació. A més, la cobertura s’està reconstruint en la seua totalitat amb bigues de fusta noves, ja que les existents estaven deteriorades.

D’altra banda, la setmana passada es varen fer unes proves dintre de l’ermita per tal de descobrir la capa pictòrica més antiga de la decoració de l’ermita.

El pas següent és fer un estudi, que el realitzarà l’empresa Noema Restauradores amb Sofia Martínez Hurtado com a responsable del projecte,  per tal de datar el pigment  decoratiu descobert amb l’objectiu de decidir la intervenció específica que necessita. De moment, a primer cop d’ull, s‘ha descobert un sòcol que rodeja totes les parets de l’ermita d’un color roig almagro d’un metre i 45 centímetres aproximadament amb una línia marró que separa el sòcol de la resta de la paret.

La resta de murs que componen l’ermita són un fingit de sellers de pedra d’aproximadament uns 50 x 27 centímetres.

A més, i possiblement la part més important, és la part on estava l’altar, on s’han descobert mostres d’un antic fresc religiós típic. Aquesta zona de l’ermita és la més vulnerable al tractament de restauració, per la qual cosa s’estudiarà amb deteniment la intervenció en aquesta part.

Pel que fa a la recuperació de la pintura original de l’ermita, es tracta d’un procés molt costós, ja que l’ermita va sofrir una sèrie d’incendis en el seu interior que han fet que les parets tinguen una capa obscura que dificulta molt el seu tractament sempre pensant que no es poden utilitzar materials químics ni aquosos, ja que deteriorarien de manera irremeiable el pigment original.