L’escultura «En defensa de la vida», d’Inmaculada Abarca, s’ha col·locat a l’Avinguda Corts Valencianes a prop de la Casa Blanca
Aquest dimarts ha tingut lloc a Xàtiva l’acte institucional en homenatge a les víctimes de la guerra civil i del franquisme que s’ha celebrat a l’Avinguda Corts Valencianes, i on s’ha inaugurat l’escultura «En defensa de la vida», de l’artista Inmaculada Abarca.
La peça es troba situada a prop de la Casa Blanca, escenari on es perpetraren un nombre important dels assassinats durant la dictadura per part del bàndol franquista. Entre les 81 víctimes es troben veïns de Xàtiva però també d’altres localitats com ara Llocnou d’en Fenollet, Manuel, el Genovés, Gandia, Ontinyent, Beniatjar, Alcoi, Alcúdia de Crespins, Montesa, Vallada i fins i tot Sevilla. Entre aquestes persones es trobava l’últim alcalde de la República a Xàtiva, Jovino Fernández.
L’escultura, amb un una alçada d’uns 4 metres, està realitzada en acer corten. Els rostres formen una espècie de corona que respon al títol de l’obra, amb rames que semblen sorgir de la terra i estableixen una relació de protecció. Totes les peces van subjectes i, tot i que no es podrà accedir a l’interior, els visitants poden fer-se fotos amb ella per a, en paraules de l’autora «activar l’escultura i la memòria del record de totes aquestes persones que van desaparèixer». També es podran trobar plaques amb els noms de les persones represaliades.
L’acte ha comptat amb l’actuació de Miquel Gil, i en ell han intervingut la regidora de Memòria Històrica Raquel Caballero, la portaveu dels familiars homenatjats Ana Chàfer, l’autora de l’escultura Inma Abarca, el diputat de Memòria Històrica de la Diputació de València Ramiro Rivera i de l’alcalde de Xàtiva Roger Cerdà.
«Xàtiva té des de hui un nou espai memorístic, amb una escultura que uneix art i memòria, recordant les vides de més de 80 persones injustament assassinades per la barbàrie d’una ideologia totalitària que va estendre el terror més enllà de la guerra», ha declarat l’alcalde de Xàtiva Roger Cerdà, qui ha afegit que «els representants públics estem obligats a educar sobre les causes, les conseqüències i la dinàmica dels delictes d’odi, així com a enfortir la resiliència dels joves contra les ideologies totalitàries».
Per finalitzar, s’han col·locat als peus de l’escultura tres corones de llorer, junt amb nombroses flors que han estat dipositades per part del públic assistent.
Espai al cementeri
Altre espai per a la memòria que també estarà enllestit en els propers dies és el de l’escultura destinada al cementeri municipal per tal d’honrar a les persones que van ser afusellades durant el franquisme i llançades a foses comuns tant en Xàtiva (arran del bombardeig de l’estació i després de la guerra), com en Paterna.
Aquesta segona escultura també compta amb una al·legoria vegetal i es titula «Sempre viva», fent al·lusió al sorgiment d’una flor que es manté sempre viva malgrat estar seca, per poder seguir creixent.