El jove autor obté el guardó amb l’obra El plor dels samarucs 

La Societat Literària Saforíssims i els festers de la Mare de Déu dels Desemparats de Beniopa han organitzat la segona edició del Premi de Poesia de Beniopa Pare Miret, el guanyador ha sigut Joan Deusa Dalmau.

El lliurament del premi tindrà lloc el dia 19 de juliol a les 20’30 hores a l’antic edifici de la Quadra de Beniopa i s’acompanyarà d’un recital de poemes a càrrec de Saforíssims, amb la lectura del poema guanyador, que ha estat publicat en el Llibre de Festes de Beniopa. El toc festiu ve a càrrec d’un concert de música al qual està convidada tota la ciutadania.

Aquest premi poètic està dotat amb 250 euros per a un únic poema i una escultura original de l’escriptor i artista de Benifairó de Valldigna Josep Basset. El premi ha tingut una excel·lent acollida entre els i les poetes, tant de dins de la Safor com d’altres geografies. S’han presentat un total de 53 poemes, la qualitat dels quals ha fet realment difícil l’elecció del guanyador.

Finalment, el jurat, constituït per Teresa Pascual, Josep Maria Balbastre i Isabel Canet Ferrer, ha seleccionat l’obra El plor dels samarucs del jove poeta de Gandia Joan Deusa Dalmau, que constitueix un cant a la nostra terra des d’una mirada vital, i a la vegada crítica, davant un futur incert.

Per fer realitat el projecte, en aquesta segona edició s’ha pogut comptar amb la col·laboració de la Junta de Districte de Beniopa, la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Gandia, i d’empreses com Carns Fuster, Forn de Botija, Joan Andreu Martínez Aparisi, Plàstics Peris, Procosga i SEO Finders, que amb la seua aportació econòmica han contribuït a la dignificació del premi.

Els organitzadors volen posar de manifest públicament la intenció i el ferm compromís que el premi tinga continuïtat en el futur per tal que adquirisca reconeixement i prestigi dins el món literari i per divulgar el coneixement de l’obra del Pare Miret.

Francesc Martínez Miret, més conegut com a Pare Miret, va nàixer a Beniopa l’any 1901 en una família molt humil. Entra de ben jove a la Casa Seminari dels Pares Camils a Vic, on ja residien altres capellans del mateix poble. Allí adquirí una sòlida formació en teologia, llengües clàssiques i descobrí la poesia en llengua catalana, que es convertí en la seua passió, enlluernat sobretot per l’obra de Jacint Verdaguer. Molt prompte començà a publicar poemes de to jocfloralesc en revistes valencianes, al costat d’autors com Xavier Casp o Martí Domínguez entre d’altres. Guanyà la Viola d’Or dels Jocs Florals de Lo Rat Penat el 1932 amb «Enyorança de la Mare dels Desamparats», i l’Englantina d’Or de 1933 amb «Els Almogàvers».

La seua puixant carrera literària va ser dràsticament dallada amb la seua mort a Beniopa, l’estiu de l’any 1936, a mans de la FAI (Federació Anarquista Ibèrica), en plena guerra civil. La seua obra va ser publicada pel CEIC Alfons el Vell amb el títol d’Esclats Primerencs.