Aquest Guardó no té dotació econòmica. Consta d’una escultura que simbolitza la comarca de la Safor-Valldigna dissenyada i creada per l’artista valler Josep Enric Grau
Les investigacions que es desenvolupen en aquest espai són fonamentals per a la comprensió del control i l’ús del foc per part de l’espècie humana
En el Plenari realitzat el passat 6 de juny i per unanimitat es va concedir el XIV Guardó Francesc Ferrer i Pastor 2019 al Grup d’Arqueòlegs que han realitzat i realitzen els seus treballs en la cova del Bolomor de Tavernes de la Valldigna.
El passat dissabte 6 de juliol de 2019, va realitzar una visita Tomàs Ferrandis, president de la Mancomunitat, acompanyat de Sergi González, alcalde de Tavernes de la Valldigna, Luis Zalbidea, responsable del Grup d’Arqueòlegs, a fi de comunicar-los i felicitar-los personalment per la notícia.
El Guardó Ferrer i Pastor és la màxima distinció creada per la Mancomunitat per a reconéixer l’especial tasca o labor realitzada per persones, institucions, associacions, empreses o col•lectius de la Safor que en les seues activitats ja siguen artístiques, culturals, esportives, cíviques, professionals o investigadores hagen destacat d’una forma pública i notòria, afavorint els interessos de la Safor i el seu progrés cultural,
econòmic o social en general.
Aquest Guardó no té dotació econòmica. Consta d’una escultura que simbolitza la comarca de la Safor-Valldigna dissenyada i creada per l’artista valler Josep Enric Grau. La cova del Bolomor constitueix un jaciment arqueològic clau per a l’estudi dels neandertals i s’hi han trobat les restes humanes més antigues de la Comunitat Valenciana.
Les investigacions que es desenvolupen en aquest espai són fonamentals per a la comprensió del control i l’ús del foc per part de l’espècie humana.
Tavernes de la Valldigna és una població valenciana, ubicada al costat del mar Mediterrani, i al seu terme municipal es troba la cova del Bolomor, on hi ha evidència de l’ús del foc controlat (llars) en la Prehistòria i, per descomptat, de restes d’aliments al llarg de 250.000 anys.
És una de les més antigues de la Península Ibèrica i d’Europa!Fins a l’any 1989 no es van iniciar els treballs d’excavació arqueològiques al jaciment, sota la direcció de Josep Fernández Peris i patrocinats pel Servei d’Investigació Prehistòrica de la Diputació de València amb el suport de la Universitat de València.
Inicialment es van abordar les primeres datacions i estudis estratigràfics, que van concloure situant la presència de l’home fa uns 500.000 anys a la Valldigna i a la resta
de les terres valencianes. No va ser fins a l’any 1999 quan es va descobrir la primera troballa d’una resta humana, datada fa uns 120.000 anys, a la qual van seguir una dotzena més els anys següents.
«Els estudis geogràfics, estratigràfics, climàtics, etc. van permetre la reconstrucció de
l’evolució geològica de la Valldigna i del nostre Mediterrani durant el Quaternari,
explicant els canvis i avatars de la fauna, la botànica, el clima, el nivell del mar o les
conductes prehistòriques humanes».
Uns anys després, l’any 2004, es va produir la troballa de les xemeneies més antigues conegudes, amb una edat de 250.000 anys, que ha situat la investigació del Bolomor a l’avantguarda dels estudis sobre l’origen de la tecnologia del foc i han convertit Bolomor
en un referent del Paleolític europeu.
Aquestes restes de la cova del Bolomor abasten des del Plistocè Mitjà fins als inicis del Plistocè Superior, entre 100.000 i 350.000 anys abans de la nostra era, havent-se trobat les evidències dels assentaments humans del Paleolític antic. Aquest jaciment és el més antic de la Comunitat Valenciana i dels més antics d’Europa.