L’Ajuntament inverteix més de 91.000 euros a crear un centre d’interpretació que farà que siga l’únic habitatge de l’Imperi que es puga visitar a la Safor

L’Ajuntament de Ròtova invertirà més de 91.000 euros en la posada en marxa d’un Centre d’Interpretació de la Vila Romana de la Sort. La localitat traurà a la llum les restes d’un habitatge de fa 2000 anys per a convertir-los en reclam turístic i artístic. Serà l’únic habitatge romà de la Safor que es puga visitar.

El creador del projecte, l’arqueòleg Emili Moscardó, ha planejat la posada en valor d’aquest històric enclavament, que representa a «la perfecció l’habitatge de camp de fa 2000 anys».

Les restes que conserva Ròtova van aparéixer entre els anys 2004 i 2006, amb la posada en marxa de l’Autovia del Morquí. En aquell moment van aparéixer al costat de la carretera restes d’una vila de camp romana, igual que en una parcel·la del polígon industrial Els Mases.

Els treballs d’excavació de fa quasi 15 anys van deixar a la vista tot tipus d’elements romans, que van ser traslladats al Museu Arqueològic de Gandia, on es conserven. En aquest procés va aparéixer la Vila, de la qual es conserven murs d’una altura considerable».

Per això, el govern de Ròtova ha posat en marxa el projecte de recuperació de la Vila i la creació d’un centre d’interpretació. Els treballs tenen consignats ja un total de 91.462 euros i serà una realitat en els pròxims mesos.

Aquesta iniciativa va ser aprovada pel ple de Ròtova i té l’informe tècnic de revisió favorable dels tècnics de Diputació de València del passat 22 de febrer. A més compta amb un altre document favorable de la Direcció Territorial d’Educació, Cultura i Esport.

Això permet ja al consistori iniciar el procediment de contractació. L’alcalde de Ròtova, Toni García, va indicar que aquest pla «va en la línia de recuperació del patrimoni de Ròtova». «El Palau dels Comtes és de la localitat, tenim un Centre d’Interpretació de la Pansa únic a les comarques centrals i anem posar en valor la Vila Romana», va precisar.

El projecte consistirà a crear un centre d’interpretació de l’habitatge romà: «S’excavarà el terreny dels Mases. En aquests moments els murs estan coberts per vegetació». El projecte museístic contempla la recuperació d’aquestes tàpies que sobre passen el mig metre i la col·locació de panells explicatius.

A més una vegada que es retire la terra i els arbustos es col·locarà una malla antiraicespara evitar el creixement de noves espècies. La planta de l’habitatge està ben conservada i els murs delimiten a la perfecció com era la casa romana.

«Una persona podrà entrar i sentir-se dins de l’habitatge de camp romana. Totes les dependències estan ben delimitades amb murs de més de mig metre».

Aquesta construcció és rellevant, com va indicar Moscardó per respondre als paràmetres que de Marco Vitruvi, arquitecte, enginyer i escriptor romà que en el segle primer abans de Crist va definir en el seu escrits com havia de ser l’habitatge de l’Imperi. La Sort a Ròtova respon a la perfecció als criteris del savi romà.