Els Distintius reconeixen l’activisme social, cultural i el foment de l’esport / L’ex ciclista Pedro Delgado, convidat especial d’esta edició

L’alcalde de Cullera, Jordi Mayor, ha defensat un «canvi verd» i l’estabilitat com a grans eixos que han de guiar la política municipal en els pròxims anys. Ho ha fet durant el ja tradicional discurs institucional que ha pronunciat esta vesprada en el transcurs de l’acte de lliurament dels Distintius 9 d’Octubre en l’Auditori Municipal.

La màxima autoritat local ha posat en valor les polítiques de sostenibilitat per aconseguir una ciutat més respectuosa amb el medi ambient com a garantia de futur per a les pròximes generacions.

«L’ús segur de la bicicleta, la creació d’un parc mòbil de bicicletes, el foment dels vehicles elèctrics o les rutes escolars per reduir l’ús dels vehicles en els desplaçaments als centres educatius, són sols algunes de les primeres mesures que hem començat a implementar per a reduir les emissions de CO2 i que ens situen al nivell de les grans ciutats europees», ha dit Mayor.

En eixe sentit, ha assegurat que malgrat que moltes d’estes mesures puguen resultar «un esforç de vegades difícil d’assumir, tot i que trenque amb part de la nostra comoditat, hem de començar a caminar cap a un planeta més sostenible» o, en cas contrari, «el que perillarà serà la nostra pròpia existència tal com hui la coneguem».

L’alcalde ha reconegut que «probablement no hem fet tot el que deuríem, però almenys tinc la convicció que hem començat a fer el més important: convéncer de la necessitat de reaccionar».

D’altra banda, Jordi Mayor ha apel·lat a la defensa d’una democràcia «constitucionalista» enfront de les propostes «extremistes» que «en nom de la gent pretenen, paradoxalment, fer política contra la gent».

Fermesa

Al respecte, ha subratllat el convenciment de l’Ajuntament de Cullera en la defensa de les conquestes socials. «Ni un pas enrere en la defensa dels drets socials, ni un pas enrere en la defensa de la igualtat, ni un pas enrere en la lluita per la integració i la justícia social. Ni un pas enrere, en definitiva, en la defensa d’allò pel que lluitaren els nostres avantpassats. Eixe és el nostre patriotisme», ha dit.

Així mateix, ha apel·lat al que ha considerat «valors propis de la identitat dels cullerencs», entre els quals ha citat «la concòrdia, la tolerància, la igualtat i l’estabilitat, senyes d’identitat nostres que cal preservar enfront de la política de fronts que advoca per la divisió, el bloqueig i la desestabilització».

Per últim, l’alcalde cullerenc ha apel·lat a l’eslògan amb el qual Cullera celebra enguany el 9 d’Octubre: Orgull de poble. Ha assegurat que els guardonats d’enguany amb els Distintius reflectixen, per la seua trajectòria, eixe sentiment que «no és arrogant, sinó mostra i expressió d’un sentiment d’autosuperació. La d’un poble, que amb el treball i l’esforç de la seua gent, ha sabut canviar el seu destí: Ara és Cullera qui conta la història sense esperar que altres ens la conten o l’escriguen per nosaltres», mèrit que ha atribuït «indubtablement al treball de la societat civil» representada pels guardonats d’enguany.

Guardonats

Els Distintius 9 d’Octubre d’este 2019 tenen una clara vessant social, cultural i esportiva. Les màximes distincions que atorga la ciutat per a reconéixer persones o entitats per la seua trajectòria, han estat recollides pels premiats d’enguany.

En nom de l’Associació Baladre, pro-discapacitats psíquics de Cullera ha rebut el Distintiu en la modalitat col·lectiva, la seua presidenta, Cristina Moreno.

Fundada el 1998, la constitució de l’associació es va fer a partir d’un grup de familiars de persones amb discapacitat psíquica de Cullera, localitat que mancava completament de qualsevol recurs per a la seua atenció. La finalitat inicial fou millorar la seua qualitat de vida, promoure el desenvolupament de l’autonomia personal i promocionar oportunitats per a la socialització. Un any després es va ampliar el camp d’acció a les persones amb mobilitat reduïda i dificultats sensorials greus.

A partir del grup inicial, s’han incorporat a l’associació totes aquelles persones que compartixen els seus objectius, sent en l’actualitat unes 200 les famílies associades. L’Associació atén regularment 55 usuaris i les seues famílies.

En la modalitat individual, un dels dos premiats d’esta edició ha estat l’exciclista professional Jesús Guzmán. Malgrat haver nascut en Huéneja (Andalusia) des de ben xicotet ha viscut a Cullera. La seua afició pel ciclisme li arriba des de molt menut. A prop de sa casa, Jesús tenia el taller de Juanito el Roig. Allí passava hores i hores compartint l’experiència i sobretot parlant d’allò que més li entusiasmava: el ciclisme.

Després de militar en les categories inferiors de diversos equips, el 1980 fitxa pel seu primer conjunt professional, el Kelme. Ha participat en nombroses curses ciclistes com ara el Tour de França, on va aconseguir meritòries classificacions en distintes etapes. A més, ha obtingut diferents triomfs sobre les dos rodes, sempre deixant ben alt el nom de Cullera. En l’actualitat està vinculat a importants competicions ciclistes com ara la Volta a la Comunitat Valenciana i la Vuelta a Espanya, on ostenta el paper de director tècnic.

Per a parlar de la seua figura, l’ex ciclista Pedro (Perico) Delgado ha estat present hui a l’Auditori de Cullera acompanyat per altres personalitats d’este esport com ara el director de la Vuelta, Javier Guillén, o l’ex ciclista Fernando Escartín.

L’altre guardó individual ha anat a parar a l’activista Encarna Torres, qui als seus 90 anys encara manté una gran fortalesa física, però sobretot de conviccions. Va cursar els seus estudis primaris a les monges de la Caritat de Santa Anna. Des de ben joveneta va mostrar el seu interés pel món laboral més enllà dels oficis tradicionals reservats per a les dones i va estudiar Càlcul Mercantil en l’Escola d’Arts i Oficis de València.

Apassionada de les arts escèniques i la cultura en general, ha estat actriu amateur i fins i tot ha dirigit algunes obres teatrals. També ha mostrat inclinació per l’activisme social col·laborant amb entitats com ara Càritas on va desenvolupar una tasca encomiable per la integració de distints col·lectius desfavorits.

Vinculada a distintes entitats com l’Ateneu Musical o el Centre Cullerenc de Cultura, ha arribat a liderar algunes d’elles com per exemple assumint la presidència de la Coral Stella Maris.

Encarna ha estat una ferma defensora de la igualtat de la dona i ha lluitat per ocupar espais socials històricament vetats a les fèmines sent una avançada als seus temps.