Des de l’aprovació dels Pressupostos del 2019 del Govern de Toni Francés amb el PP, tant els de Pablo Casado com el Govern municipal del PSOE, s’estan esforçant per justificar una estranya aliança entre partits que, suposadament, són contraris ideològicament. El cas és que el PSOE sembla contrariat, per un costat intenta desacreditar al PP dient que és el ‘Partit de la Gürtel’, cert és, però per altra part pacta els Pressupostos amb el ‘Partit de la Gürtel’. El paper d’equilibrisme per justificar-ho entenc que és complicat.
El nostre vaticini, quan déiem que alguns pressupostos del govern de Toni Francés eren uns pressupostos que podria aprovar el PP, s’ha fet realitat. Els d’enguany són uns pressupostos els quals el Govern del PSOE ha preferit rebre el suport del PP que no el de Guanyar Alcoi.
Per altra banda, el nou candidat a l’alcaldia del PP vol argumentar el vot favorable i fa veure que són seues algunes de les propostes que ja han sigut presentades per altres grups de l’oposició i que ja havien estat acceptades pel Govern.
Entenc que el partit de la trama de la Gürtel, tal com l’anomena ara el PSOE alcoià, haja d’apropiar-se de propostes que vagen en benefici de la ciutadania, perquè en eixos temes, com ja han demostrat, ells estan un poc peix. Vegen si no el que està costant revertir les polítiques socials nefastes dels governs autonòmics del PP dels últims vint anys o el forat que van deixar Sedano i cia en l’Ajuntament.
Sense anar més lluny, l’asfaltat i adequació del carrer Pintor Cabrera era una reivindicació del veïnat i que Guanyar Alcoi havia traslladat al govern en diverses ocasions i, davant la nostra demanda, el regidor d’obres es va comprometre a dur-ho endavant quan finalitzaren les obres del carrer Entença.
Tot i tenir el compromís del regidor del Govern, a l’esborrany dels pressupostos no hi havia cap partida específica per a dur a terme aquesta adequació. A mi no em sorprén que el PSOE oblide amb facilitat els compromisos que pren amb la ciutadania, perquè no és la primera vegada que passa, però és que a més, ara arriba el PP, paladí de les causes ciutadanes -entenguen la ironia- per anunciar a bombo i platet que gràcies a ells hi haurà partida pressupostària per adequar el carrer i així solucionar l’oblit que havia patit el Govern. Que també sembla increïble que el govern no haguera previst que el carrer per on anaven a desviar el tràfic d’Entença anara a patir un gran desgast.
El que no diu el PP, imagine que perquè això ja no ven tant, és que la seua proposta no era adequar tot el carrer, sinó fer dos pedaços que solucionaren la papereta amb el menor cost possible. Ja vorem que fan al final i quan.
El PSOE, per la seua banda, vol fer veure que ells milloren els seus pressupostos afegint propostes bones, vinguen del partit que vinguen, però la realitat és que fan mercadeig a canvi de vots. Si no, per què no es va afegir la nostra proposta d’adequar el carrer Pintor Cabrera, per exemple? El Govern de Toni Francés ha hagut d’esperar que el seu nou aliat, el PP, reivindicara la proposta del veïnat que vam dur a l’Ajuntament nosaltres. Estratègia partidista per fer quedar bé a uns que són estranys aliats i mal a altres que treballem les propostes.