La previsió és que a la fi d’any l’índex d’endeutament municipal se situe en el 52 %, la qual cosa representa el percentatge històric més baix del municipi, que en 2012 va arribar a aconseguir el 180 %. El màxim legal permés és del 75 %.

L’Ajuntament de Cullera continua reduint l’enorme deute que encara acumula fruit de la gestió del passat. A data de 31 d’agost, el consistori ja havia pagat prop de 2 milions d’euros als bancs des de principi d’any. La previsió pressupostària és que a la fi d’este exercici s’hagen liquidat 2,6 milions.

L’edil d’Hisenda, Juan Vicente Armengot, ha detallat les xifres. Este 2019, l’equip de govern ha hagut de fer front a pagaments per amortització de préstecs que ascendixen a 1.826.806 euros. D’altra banda, ha pagat 149.696 euros per interessos del deute.

Al final de l’exercici, només en amortització, Cullera haurà donat als bancs 2.393.000 euros mentre que en concepte d’interessos s’hauran abonat 268.000 euros.

Armengot ha assegurat que el pagament total del deute previst per a este exercici «està garantit» i assenyala que per cinqué any consecutiu «no crearem nou deute», afermant així el que considera «una gestió econòmica responsable dels recursos públics acompanyada d’un enorme esforç fiscal per part de la ciutadania».

La previsió és que a la fi d’any l’índex d’endeutament municipal se situe en el 52 %, la qual cosa representa el percentatge històric més baix del municipi, que en 2012 va arribar a aconseguir el 180 %. El màxim legal permés és del 75 %.

En total, la previsió és que a la fi de l’exercici Cullera dega als bancs 16,7 milions d’euros, enfront dels més de 40 que va arribar a deure després d’aconseguir el seu màxim històric en 2012.

Pla d’ajust

Malgrat la reducció del deute i al compliment de tots els paràmetres exigits pel Ministeri d’Hisenda, l’ajuntament continua immers en un dur pla d’ajust fins a l’any 2032, fruit de la intervenció a la qual va ser sotmés l’any 2012 per a evitar la seua fallida. Este pla imposa una sèrie de restriccions, entre les quals es troba l’obligació de no bonificar impostos i mantindre’ls al màxim.

Armengot assenyala que malgrat això, «hem apostat per les polítiques per a les persones i per l’impuls econòmic com a pilars de la nostra gestió, demostrant que és possible gestionar bé els recursos de la gent prioritzant els interessos de la majoria social i aplicant al mateix temps criteris d’eficiència i eficàcia».