El consistori preserva la memòria de la fortificació en la zona on confluïen la Torre de Sant Joan Evangelista i la Porta del Riu
L’Ajuntament de Cullera ha iniciat els treballs per a marcar el tram de l’antiga muralla del segle XVI descobert el mes de desembre passat durant les obres de reurbanització del carrer del Riu.
Després de la troballa, el consistori topografià i cartografià esta part soterrada del traçat que transcorre entre l’actual Casa de l’Ensenyança, la nova rotonda del carrer del Riu i una cantonada de la Rambla de Sant Isidre.
Amb els pertinents permisos de la Generalitat, les restes de la fortificació van tornar a soterrar-se. No obstant això, per a preservar la seua memòria el consistori va decidir marcar sobre el terra mitjançant un perfil d’acer i amb llambordes especials el recorregut de la muralla.
«Convertirem el recorregut en un recurs didàctic alhora que en un atractiu turístic perquè veïns i visitants puguen conéixer esta fita històrica de gran rellevància i vinculada a una tragèdia com el saqueig del pirata Dragut», assenyala la regidora de Patrimoni Històric, Amparo Jover.
A més, sobre el paviment s’ha situat una placa explicativa que dóna fe de la presència de la muralla en esta part del centre històric.
En eixe sentit, Jover destaca l’aposta municipal per posar en valor el ric patrimoni històric de Cullera i difondre’l «per a preservar la memòria dels nostres avantpassats».
La vila de Cullera va ser emmurallada el 1556, després de l’atac del pirata turc Turgut Reis (Dragut). Les obres de construcció, sota la direcció del pare Miquel de Santander, van consistir en una muralla de maçoneria de morter en forma de pentàgon irregular amb set torres, tres portes i un portell.
El tram de muralla que ara es marca confluïa amb la Torre de Sant Joan Evangelista i la Porta del Riu, lloc per on va desembarcar el pirata Dragut uns anys abans de la construcció d’estes defenses.
No és l’únic vestigi que queda de muralla. A la Vila es poden encara vore llenços complets. És el cas del tram nord en el barri de Sant Francesc en el vessant de la muntanya. La seua restauració es va produir en 2014 per part de l’arqueòloga cullerenca Magda Monraval. Esta construcció és actualment Bé d’Interés Cultural (BIC).
Seguint l’exemple de la ciutat de València, Cullera va començar a derrocar les seues muralles a mitjan segle XIX, a causa del gran impuls urbanístic que va experimentar el municipi, segons reflectixen les actes municipals. Les autoritats de l’època van al·legar que l’enderroc de les muralles milloraria la higiene urbana, evitaria actes de delinqüència i els treballs de demolició permetrien donar treball a la gent.