L’ermita de Sant Antoni és un petit temple d’estructura simple, que consta d’una sola nau dividida en tres trams i un absis

Els treballs de consolidació de les restes de l’ermita de Sant Antoni han arrancat. Les obres, que duraran dues setmanes, tenen un pressupost de 14.512,75 euros i seran executades per la mercantil xativina Senjaclimbing, S.L. Bàsicament, els treballs consistiran en el desenrunament de l’edifici, en la neteja, desratització i desbrossament del recinte, en la consolidació de les restes arquitectòniques i en la instal·lació d’una tanca perimetral.

Es tracta d’una actuació d’emergència per a garantir la conservació de les restes de l’ermita i la seguretat del recinte. El petit temple forma part del patrimoni municipal des del passat 11 de febrer.

L’ermita de Sant Antoni és un petit temple d’estructura simple, que consta d’una sola nau dividida en tres trams i un absis. Fou edificada en el segle XVII, a expenses del xativí Lorenzo Bru, degà de la catedral d’Oriola. Cap destacar que fins el segle XVIII el seu estat era molt bo, però els terratrèmols de 1748 feren estralls en ella, per la qual cosa va haver d’apuntalar-se i renovar-se posteriorment.

Els murs de l’edifici, en runes, estaven fets de maçoneria. La coberta, enfonsada ja, era originalment llenyosa i a dues aigües. Descansava sobre arcs de mig punt transversals a la nau. A més, interiorment tindria cobertes amb voltes de canó, hui desaparegudes per complet.

Aquest petit santuari s’alça en un paratge pròxim a la zones de pinar. Això va motivar que el camí es convertira en una freqüentada travessia per a l’esbarjo. De fet, en el segle XVIII, gràcies a l’ermita, es va formar un passeig del qual encara hui queden restes d’alguns dels bancs de pedra. Dit camí començava en la porta de Cocentaina i discorria fins a l’ermita, aprofitant l’antic camí sobre la conducció de l’aigua de Bellús.