Un equip de geo-radar d’una empresa especialitzada, subvencionat per la Diputació de València, hi buscarà durant dos dies al subsòl.

El regidor delegat de Memòria i Qualitat Democràtica, Nahuel González, juntament el Diputat provincial d’Hisenda, Vicent Mascarell, i la membre de l’Associació de Víctimes del
Franquisme de Gandia, Begoña Albero Botella, han informat aquest matí que una empresa especialitzada realitza hui i demà treballs de geo-radar al cementeri municipal de Gandia per tal de localitzar la fossa o fosses comuns on s’estima que hi puguen estar les restes de 62 persones desaparegudes, afusellades durant el franquisme, de Gandia i la comarca. Es tracta d’una primera fase, que tindrà un cost d’entre 2.000 i 3.000 euros, finançada al 100 per cent per la Diputació de València.

La col·laboració d’institucions com l’Ajuntament, l’ens provincial, la Generalitat o el Govern Central, juntament amb l’Arxiu Històric, que ha recollit durant anys testimonis de familiars de les víctimes, dels enterradors, associacions, mapes topogràfics, etc… ha permès treballar en dues hipòtesis, ja que alguns testimonis es contradiuen. La primera, que la fossa hi puga estar situada a la part dreta de l’entrada del cementeri, on no hi ha nínxols i, per tant, seria més fàcil la geo-localització. La segon, darrere del panteó de “Los Caídos”, on la recerca seria més complicada per la presència de nínxols. En dos o tres setmanes se sabran els resultats i, de ser positius, s’iniciaria una segona fase de ‘cates’ prèvia a l’exhumació. Uns treballs finançats també per la Diputació de València.

“És una tasca difícil, perquè es tracta d’un cementeri, però calia fer-ho, perquè els familiars de les víctimes desaparegudes eren molt majors, en compliment de la Llei de Memòria Democràtica, i perquè volem la recuperació de la dignitat i la justícia. És una tasca democràtica que supera qualsevol ideologia”, ha assegurat González.

“40 anys després, és la primera vegada des de l’arribada de la democràcia que es fa un esforç per trobar les persones desaparegudes, que s’enceta el procés de fer justícia i recuperar la dignitat de les persones que van lluitar per a defensar les llibertats. Al final, el que es busca és que les famílies tinguen dret a un enterrament digne per als seus pares, oncles, avis,… Nomésper això, val la pena estar al costat de les víctimes”, ha destacat Mascarell.

Des de l’Associació de Víctimes del Franquisme de Gandia, han agraït l’interès de la Generalitat, la Diputació i l’Ajuntament, així com la col·laboració de familiars i persones desinteressadament, com l’Associació Republicana de la Safor, la Fossa 100 de Paterna, etc… “Hui és un dia en el qual dipositem moltes il·lusions i esperances per tal d’arribar a l’objectiu de recuperar elsnostres familiars, per dignitat. No volem venjança, volem que el silenci de lesfamílies s’acabe i puga eixir a la llum”, ha indicat Albero. L’associació engloba
als familiars de la majoria de víctimes, però no hi són tots. Per això, tot i respectar el seu dret al silenci, demana la col·laboració dels familiars de desapareguts que puguen estar enterrats en la fossa de Gandia.

Tomás Albero Torres
Precisament, el testimoni del pare de Begoña, de 87 anys, ha estat clau en la recerca de la fossa de Gandia. Tenia 7 anys quan, juntament sa mare, va visitar al cementeri el lloc on acabava de ser afusellat son pare, Tomàs Alberto Torres, natural d’Alcoi i veí d’Oliva, un 7 d’agost de 1939. La guerra ja havia finalitzat i l’ajusticiament s’hi va produir durant la dictadura franquista. “Mon pare recorda perfectament el camí cap al lloc on hi va veure la fossa oberta amb cadàvers i un mur amb taques de sang. El meu avi no va cometre cap
crim de sang… Perquè les nostres víctimes no eren criminals, sinó que defensaven les llibertats”.