Amb la finalitat que l’alumnat del col·legi Las Esclavas  de Gandia desenvolupen al màxim les seues capacitats i destreses, el claustre de professors d’infantil i primària va voler realitzar un projecte interdisciplinari i transversal que ho permetera, des de 1r d’Educació Infantil fins a 6é d’Educació Primària.

«Ens van sorgir molts dubtes respecte a la planificació i com ho anàvem a plantejar. Però el que sí que teníem clar és el que volíem aconseguir: alumn@s més capacitad@s, més colaborativ@s, més cooperativ@s i amb les destreses i habilitats necessàries per a la vida.
Partim d’una pluja d’idees de l@s profesor@s dels diversos cicles i etapes: França, Alemanya, Bèlgica…Finalment, una de les parades per al café va desencadenar l’elecció. Algú va comentar “fem un break”…o “millor un Brexit”. Els riures es van tornar en un “anem pels anglesos”. Tot eren avantatges: l’idioma, la possibilitat de “anar en autobusos de dos pisos o fins i tot amb metro”, prendre te, el país on es va inventar el “football”, el famós canvi de guàrdia o ser testimonis de la màgia de Hogwarts…Qui no ha volgut estudiar alguna vegada en aquesta escola? Elecció feta. Ens centraríem en LONDRES, la capital de la nació anglesa», conten.

Una elecció que, junt amb l’ambiciós projecte d’Erasmus+ que recentment els han concedit, buscava reforçar encara més l’aposta del Centre per la llengua estrangera.

Un projecte que implique la participació de tota la infantil i primària d’un centre com Las Esclavas (més de 850 alumnes) no és fàcil de desenvolupar. «La bona voluntat era ja un gran punt de partida. Les ganes no faltaven. I la implicació de tot el claustre era un altre punt més al nostre favor. Aquest projecte giraria al voltant de la ciutat de Londres i les seues diferents parades de metro. Més concretament, ens centraríem en les diferents parades del metro en aquesta ciutat. En ell es potenciaria la ensenyança-aprenentatge de les llengües en el nostre Centre, participant tota la Comunitat Educativa (professorat, alumnat, mares i pares…) de forma activa en les activitats».

També es volia transmetre i donar a conéixer els béns culturals i les tradicions angleses més rellevants.

Al llarg del curs, per nivells, s’aniria treballant a través de diferents activitats i metodologies, realitzant “miniprojectes”. Al final d’aquest, es fondrien tots en una gran jornada de portes obertes del centre en on s’exposaria tot el treball que al llarg del curs tota la comunitat educativa hauria desenvolupat de forma conjunta.

«La nostra aventura va començar quan rebem un correu de la mateixa Reina d’Anglaterra. Es va mostrar davant dels alumnes i alumnes, que es van quedar amb la boca oberta. En ell, se’ns convidava a treballar aquest projecte. Tematitzar les aules i corredors va ser el primer repte que se’ns va proposar. Cada nivell educatiu se centraria en una parada de metro, per a així construir els edificis més emblemàtics, carrers o monuments d’aqueixa zona».

Això va ajudar al fet que el nostre alumnat, de forma col·laborativa i cooperativa desenvolupara les seues capacitats. Apareixien infinitat d’experts: dibuixants, experts en cerques “googleanas” per a localitzar informació, en ordre i neteja, en distribució d’espais i materials… que es van posar a treballar en comú per a desenvolupar cada “minitaller”. Documents compartits, elaboració de sites, exposicions orals de tot l’aprés… tot això a través de l’ús dels seus chromebooks buscant també fomentar l’expressió oral en diferents llengües.

«També vam voler que la Reina no solament obligara a construir, sinó també a conéixer les seues tradicions. Els nostres alumnes d’infantil, per exemple, van prendre te (o això pensaven que era). Van ser autèntics turistes per Londres i van construir les seues càmeres fotogràfiques  amb cartó o van plasmar les seues fotos en les finestretes d’un autobús de cartó construït pels seus propis pares.  Perquè sí, decidim obrir l’experiència a aquells que millor coneixen “la nostra matèria primera”, les mamàs i papàs. La resposta, participació i implicació va ser tot un èxit, i els va permetre participar en l’educació de les seues filles i fills».

Per a donar oportunitat a aquells que no han pogut col·laborar i que tots puguen veure el resultat del treball i esforç realitzat, el 17 de juny convidem a tots els que vulguen viatjar (física i mentalment) per Londres. El metre, el “bus doble”, exposicions orals teatralitzades en diferents idiomes, representació del canvi de guàrdia, assistir al famós mercat de Portobello o un apassionant partit de quidditch seran algunes de les coses que es podran viure en primera persona.

Esperem siga un èxit i que tots/as gaudim de les sorpreses que ens tenen preparades!
És complicat explicar amb paraules el que ha suposat aquest “viatge” per al nostre centre i per als quals en ell convivim diàriament.

Però ací us deixem una xicoteta mostra que il·lustra amb imatges i text el que us compte:

«Qui sap? Igual l’any que ve tornem a agafar la motxilla i carregar-la d’imaginació. Algun suggeriment?»