«Restes de vida, restes de mort», explica els diferents moments de la vida de
persones que l’arqueologia recupera per al present

La Casa de l’Ensenyança de Cullera acull, a partir de demà i fins al 6 de gener, l’exposició ‘Restes de vida, restes de mort’. Una mostra que té la mort i la seua relació amb la vida com a fil argumental. Està produïda pel Museu de Prehistòria de València a través de la Unitat de de Difusió, Didàctica i Exposicions i amb l’assessorament científic del Servei d’Investigació Prehistòrica.

Són, per tant, restes de mort que parlen i expliquen els diferents moments de la vida de
persones que l’arqueologia recupera per al present. A més, presenta les últimes
investigacions sobre l’Arqueologia de la Mort en territori valencià, amb especial atenció en
les aportacions de l’Antropologia Física i les Noves Tecnologies.

L’objectiu d’esta mostra és aportar una visió multidisciplinària sobre el concepte de la mort
en la prehistòria, a través dels avanços en el camp de l’arqueologia funerària i de la
osteoarquelogia, en l'àmbit de les nostres terres.

L’exposició està dividida en quatre àmbits, on el discurs expositiu pretén captivar als
visitants des de la mort fins a la vida de les societats prehistòriques.

La primera d’elles és ‘Enfrontar-se a la mort’. Baix el paradigma de viure amb la
consciència de la mort, l’exposició estudia els mètodes que han desenvolupat les
societats per fer front a la mort: des dels primers rituals funeraris fins a les manifestacions
funeràries actuals arreu del món. Esta primera part està ambientada en un soterrament
paleolític.

Altre dels àmbits és ‘l’arqueologia funerària’ amb la qual els visitants poden assistir a la
reconstrucció del procés de la mort que, com a fet cultural, proporciona dades sobre les
característiques organitzatives, creences, percepcions i valors de les societats del passat.
Amb una sèrie de continguts audiovisuals, la presentació explica com la recuperació de
material ossi permet plantejar qüestions com: A qui es soterrava? Com? De quina
manera? Per què? On? Amb què? Quan?

Des d’una perspectiva més interactiva, atractiva i a mode de joc, també s’explica de quin
mode es poden reconéixer els ossos humans i com estos expliquen l’edat, el sexe i
algunes malalties dels individus.

‘Morir a les nostres terres’ és un recorregut pels jaciments valencians més emblemàtics
amb restes humanes enterrades com la Cova del Bolomor (Tavernes de la Valldigna), la
Cova Negra (Xàtiva) o l’Abril del Salt (Alcoi). Un trajecte des dels últims grups de
caçadors-recol·lectors fins a les societats metal·lúrgiques de fa 3.000 anys on s’observa
com el món funerari s’ha diversificat a mesura que les societats evolucionen.

Per últim, en l’apartat de ‘Noves tècniques per a estudiar vells ossos’, les noves
tecnologies plantegen noves vies d’interpretació de la complexitat del passat prehistòric a
través de reconstruccions 3D i de l’aplicació de la biologia evolutiva a espècies ja
extingides.